Des del govern municipal no s’ha fet cap estudi de mobilitat per saber les necessitats d’aparcament a la platja. L’únic estudi el va fer l’empresa Valoriza, abans de guanyar el concurs, una setmana de febrer, quan no hi ha cap problema de mobilitat. És del tot incoherent que els veïns hàgim d’adaptar a les necessitats recaptatòries d’una empresa privada.

A la reunió del 31 de març del 2014 amb l’alcalde Manuel Reyes i el regidor de Via Pública sol·licitem que es fessin públiques les dades d’ocupació de la ZAV. Ens van respondre que les dades de la 1a. temporada no són representatius causa de la mala comunicació de la implantació ia la campanya en contra que es va realitzar per part de la plataforma “No a la Zona Blava i Verda” .Es van comprometre a facilitar les dades de la 2ª. temporada a primers de gener del 2015 i encara no ens ho han facilitat.

Un estudi de mobilitat rigorós i les dades d’ocupació són imprescindibles per aconseguir una regulació tan mínima com sigui possible i adequada a la realitat. Volem recuperar tantes places de lliure aparcament com sigui possible, perquè tothom pugui accedir a la platja. Alhora, treballem per millorar el transport públic a la platja.

A què es destinen els diners que es recapta de la ZAV? – Aquí la resposta.

L’empresa concessionària ha reclamat 500.000 euros a l’Ajuntament per la baixa ocupació de la primera temporada, gairebé 200.000 euros més per obres realitzades i pujar les tarifes de la zona blava en un 60%. Pensem que això és un complet despropòsit.

Si la implantació no funciona, el millor és trencar el contracte de mutu acord i fer les coses bé, ajustant la regulació a les necessitats reals de la població i deixar de banda qualsevol altre tipus d’interessos. Per això ens oposem a pagar indemnitzacions a l’empresa concessionària: guanyar el concurs licitant un cànon per temporada molt per sobre del que es demanava i tot i així va presentar un estudi de viabilitat econòmica. NO a la pujada de preus sol·licitada per l’empresa concessionària per compensar la baixa ocupació. Si encara no s’han adonat, la gent no vol pagar per aparcar, l’únic que provocaria seria una major desertització.

Tots tenim dret a equivocar-se ia la nostra mà està corregir-ho.
A qui no tenim dret és a condemnar el futur d’1 població encara sabent que hi ha MOLTS perjudicats com a Veïns, Turistes, Comerços i hotels

ALTRES CONSIDERACIONS

Les zones blaves van néixer amb un objectiu que era millorar la rotació de vehicles, augment de fluïdesa i afavorir al comerç.
Per determinar la necessitat es requereix un estudi de mobilitat que abasti el període de temps en què es dóna una major problemàtica.
Però, això és sempre així …? A Castelldefels platja queda clar que no.
No s’ha realitzat un estudi de mobilitat rigorós, el que es va fer es va basar en dades d’una setmana de febrer, quan amb prou feines hi ha visitants, i ho va realitzar l’empresa que va guanyar el concurs (Valoriza SA).
Aquell estudi no s’ajusta per a res a les necessitats reals de la platja, de manera que es pot arribar a pensar que, simplement, va ser molt més fàcil “vendre” la platja a l’empresa concessionària de Madrid de mantenir l’autonomia de la gestió de aparcament d’una de les principals fonts de riquesa de la ciutat (la platja).

De fet, la imposició de la ZAV a la platja provoca més perjudicis que beneficis. S’ha convertit un problema que ocorria alguns caps de setmana en un problema diari. Ara, els veïns han de pagar per fer les compres, alguns es veuen obligats a deixar el cotxe a tres o més carrers del seu habitatge quan davant de les seves cases del carrer és buida. Els comerços perden molts clients i, en conseqüència, llocs de treball. Els treballadors han de pagar per aparcar, perquè molts tenen l’entrada i sortida dels seus treball en horaris en què no hi ha transport públic a la platja. Els hotels deixen de ser competitius, si els seus clients fan servir cotxe de lloguer. La conclusió és que tenim un passeig desèrtic entre setmana, en ple juny, juliol i agost.
És això bo per a una ciutat la principal font d’ingressos és el turisme?
És clar que no.
Han passat dos anys, temps suficient per comprovar que aquest fiasco és un greu error que s’ha de corregir.